Olors i records/ Olores y recuerdos

Els records d'infància són els records que, per sempre, sigui per bé o per mal, ens quedaran. Els meus records crec que puc dir que són la base de la meva felicitat. Ser barcelonina és per a mi un fet que m'ha configurat com a persona. Sobretot, ciutadana de Gràcia i l'Eixample. Per això, ara que he rellegit aquest llibre, evocador d'històries mitjançant les olors, no puc deixar de recordar els meus primers anys al carrer Verdi...amb les olors de la vida: la bacallaneria de la Isabel, els llegums cuits de ca la Rosa i l'Antonio, la drogueria a tocar de la plaça de la Unificació (ara Revolució...), la papereria, l'escola amb el seu jardí i els seus arbres, el cinema Verdi (quan encara passaven dues pel·lícules), la casa de les meves amigues: l'Eva, la Núria i...com no, la meva pastisseria. Olor de crema cremada, de croissants al forn, de bunyols de Quaresma, de coca de Sant Joan, de bombons. Cada olor, un record, una estació, una persona, una estança. I és en aquest llibre on he pogut recuperar tota aquesta memòria, tan personal com la d'aquest escriptor francès: Philippe Claudel.

Vaig llegir "La néta dels senyor Linh" després d'una vivència extrema i, a continuació, "Ànimes grises". Aquest és el tercer llibre, diria que autobiogràfic d'una manera excepcional, que llegeixo d'aquest autor i no m'ha defraudat. Us proposo un recorregut biogràfic per les "vostres olors" després de la lectura d'"Aromas" (ed. Salamandra). Evocar el passat és un gran motiu per construir present i futur.

Provença 2013 (foto, Marta Millà)

Los recuerdos de infancia son los recuerdos que, para bien o para mal, nos quedarán para siempre. Mis recuerdos creo que puedo afirmar que son la base de mi felicidad. Ser barcelonesa es para mi un hecho que me ha configurado como persona. Sobretodo, ciudadana de Gràcia i el Eixample. Por eso, ahora que he releído este libro, evocador de historias mediante los olores, no puedo dejar de recordar mis primeros años en la calle Verdi...con los olores de la vida: la bacallanería de Isabel, las legumbres cocidas de "ca la Rosa i l'Antonio", la droguería cerca de la plaza de la Unificació (ahora Revolució...), la papelería, la escuela con su jardín y sus árboles, el cine Verdi (cuando aún ponían dos películas), la casa de mis amigas: Eva, Núria y...¡cómo no!, mi pastelería. Olor de "crema cremada", de croissants al horno, de buñuelos de Cuaresma, de coca de San Juan, de bombones. Cada olor, un recuerdo, una estación, una persona, una estancia. Y es en este libro donde he podido recuperar toda esta memoria, tan personal com la de este escritor francés: Philippe Claudel.

Leí "La nieta del señor Linh" después de una vivencia extrema y, a continuación, "Almas grises". Éste es el tercer libro, diría que autobiográfico de una manera excepcional, que leo de este autor y no me ha defraudado. Os propongo un recorrido autobiográfico a través de "vuestros olores" después de la lectura de "Aromas" (ed. Salamandra). Evocar el pasado es un gran motivo para construir presente y futuro.