"Music for a while"...música per sempre

 Sempre m'ha agradat saber quants anys han pogut coincidir  en la història del nostre món els músics i/o escriptors que admiro per una raó o altra. En aquest cas, i per situar-me, quan Henry Purcell va morir el 21 novembre de 1695, Johann Sebastian Bach, era un nen de deu anys que acabava de quedar orfe de pare i mare. 

M'agrada veure aquest fil que segueix la música i que no ens deixa...

Nosaltres, ja en el ben entrat segle XXI, podem gaudir de molt bones músiques: músiques per una estona...o per sempre.  I una d'elles és precisament la d'aquest compositor anglès. "Edipo rei", "Dido i Ennees", "La reina de les fades", són obres seves que ens han deixat peces tan estèticament belles que ens poden transportar cap a sentiments inefables. 

No sóc molt amant de les versions, però, en aquest cas, el disc que ha dirigit l'alemana Christina Pluhar, el trobo excepcional. Les veus de Philippe Jaroussky (contratenor), Dominique Visse (contratenor), Raquel Andueza (soprano) i Vincenzo Capezzuto (alt), fan que aquest disc sigui d'aquells que un tenia ganes d'escoltar feia temps. 

"El Lament de Dido", els dos fragments de l'"Oda a Santa Cecília" (patrona dels músics) i "Music for a while" d'"Edip, rei", entre altres magnífics moments escollits de diferents obres de Purcell, han estat interpretats de manera brillant juntament amb les improvisacions jazzístiques dels músics de "L'Arpeggiata". Tot plegat, música per a tenir en compte i escoltar-la. 

Em pregunto, però, i no he trobat resposta (potser algú m'ho sap dir) què hi fa la versió "Hallelujah" de Leonard Cohen com a Bonus Track en aquest disc. Recomano escoltar-la. Tot un plaer poder disfrutar d'aquest tema, al final de les improvisacions sobre temes de Henry Purcell.

I, com la vida de vegades té aquests cops d'efecte, aquest compositor anglès, precisament va morir la vigília de Santa Cecília (destinatària d'unes odes en què la interrelació música i paraula és francament brillant), ben jove (als 36 anys), però amb un llegat musical que el va convertir en el compositor anglès per excel·lència durant, no uns anys, sinó uns segles; podríem dir que fins l'arribada de Benjamin Britten, ja en ple segle XX. El fil...continua!