La mort de Jaume Vallcorba el passat 23 d'agost em va agafar de sorpresa. Ja fa anys que va ser una persona que em va captivar. Va venir al programa "Avisa'ns quan arribi el 2000" del Canal 33 i ja vaig veure que era davant un humanista pur i un esteta en essència, d'aquelles persones que t'hagués agradat tenir de professor o, simplement, posar-te sota les seves ordres en una editorial que, per a mi, ha estat el lloc on he trobat els "meus llibres"... els llibres on m'hi he trobat: Acantilado.
Precisament, el dia que va morir aquest gran editor, tot just estava saborejant les darreres pàgines d'un llibre que crec que hauria de llegir tot aquell que vulgui entendre la persona des del fons nítid de qui no espera "inversions monetitzables":
"Me interesa subrayar la vital importancia de aquellos valores que no se pueden pesar y medir con instrumentos ajustados para evaluar la quantitas y no la qualitas. Y, al mismo tiempo, reivindicar el carácter fundamental de las inversiones que generan retornos no inmediatos y, sobretodo, no monetizables" (p.15)
Però, una de les qüestions tractades que més m'ha agradat és que no es tracta de caure en el típic plantejament de sempre: ciència vs. humanisme. Ho fa en el punt catorze de la segona part del llibre titulada: "La Universidad-Empresa y los Estudiantes-Clientes". En aquesta brillant segona part, presenta l'ensenyament a les universitats en disset punts de raonament clar i evident sobre el nostre món acadèmic i/o cultural, científic o humanístic: els estudiants com a clients que "compren" diplomes o graus, privilegiar la professionalització dels estudiants i no la qualitat de l'ensenyament, perseguir la bellesa fàcil (entenguis com a manera de viure la cultura fàcil, sense pèrdua de temps ni exigències en la comprensió), la lògica utilitarista a l'hora de menysprear l'estudi de les llengües mortes (?) i l'obsessió per l'anglès, la lectura de resums o sinopsis i no de les fonts originals, la falta d'identitat de les llibreries, engolides per les vendes dels llibres mediàtics...i, sobretot, voldria afegir especialment el punt dedicat a Víctor Hugo (a qui vaig dedicar l'anterior entrada del blog). L'any 1848 ja va escriure que la crisi no se supera amb una retallada en l'àmbit de la cultura, sinó duplicant el seu pressupost:
"Han caído ustedes en un error deplorable; han pensado que se ahorrarían dinero, pero lo que se ahorran es gloria" (p.85)
I, ara que estem ja a punt de començar un nou curs, us deixo amb aquesta reflexió de Nuccio Ordine que hauria de llegir-la tota persona responsable del futur de la nostra societat:
"En los próximos años habrá que esforzarse para salvar de esta deriva utilitarista no sólo la ciencia, la escuela y la universidad, sino todo lo que llamamos cultura. Habrá que resistir a la la disolución programada de la enseñanza, de la investigación científica, de los clásicos y de los bienes culturales. Porque sabotear la cultura y la enseñanza significa sabotear el futuro de la humanidad" (p.111)
"Me interesa subrayar la vital importancia de aquellos valores que no se pueden pesar y medir con instrumentos ajustados para evaluar la quantitas y no la qualitas. Y, al mismo tiempo, reivindicar el carácter fundamental de las inversiones que generan retornos no inmediatos y, sobretodo, no monetizables" (p.15)
Però, una de les qüestions tractades que més m'ha agradat és que no es tracta de caure en el típic plantejament de sempre: ciència vs. humanisme. Ho fa en el punt catorze de la segona part del llibre titulada: "La Universidad-Empresa y los Estudiantes-Clientes". En aquesta brillant segona part, presenta l'ensenyament a les universitats en disset punts de raonament clar i evident sobre el nostre món acadèmic i/o cultural, científic o humanístic: els estudiants com a clients que "compren" diplomes o graus, privilegiar la professionalització dels estudiants i no la qualitat de l'ensenyament, perseguir la bellesa fàcil (entenguis com a manera de viure la cultura fàcil, sense pèrdua de temps ni exigències en la comprensió), la lògica utilitarista a l'hora de menysprear l'estudi de les llengües mortes (?) i l'obsessió per l'anglès, la lectura de resums o sinopsis i no de les fonts originals, la falta d'identitat de les llibreries, engolides per les vendes dels llibres mediàtics...i, sobretot, voldria afegir especialment el punt dedicat a Víctor Hugo (a qui vaig dedicar l'anterior entrada del blog). L'any 1848 ja va escriure que la crisi no se supera amb una retallada en l'àmbit de la cultura, sinó duplicant el seu pressupost:
"Han caído ustedes en un error deplorable; han pensado que se ahorrarían dinero, pero lo que se ahorran es gloria" (p.85)
 |
| Stratford-upon-Avon, 5 d'agost del 2014 (Foto: Marta Millà) |
"En los próximos años habrá que esforzarse para salvar de esta deriva utilitarista no sólo la ciencia, la escuela y la universidad, sino todo lo que llamamos cultura. Habrá que resistir a la la disolución programada de la enseñanza, de la investigación científica, de los clásicos y de los bienes culturales. Porque sabotear la cultura y la enseñanza significa sabotear el futuro de la humanidad" (p.111)
 |
| Stratford-upon.Avon, 5 d'agost (Foto: Marta Millà) |
