dimecres, 26 de febrer del 2014

literatura

  
Biblioteca del Castell de Peralada, 2013 (Foto:Marta Millà i Bruch)

 "La literatura, pues, como el arte, no deberían nunca tomarse como objetos de consumo pasivo, sino que tienen que acogerse con la más exigente de nuestras responsabilidades espirituales. Leer un libro, ingeniosamente creado por un ser humano, comporta ciertamente asumir una responsabilidad personal frente a ese creador, pero también y muy seriamente ante uno mismo"

Va ser fa 5 mesos. En Francesc ens va deixar inesperadament, després d'una llarga operació en què el cor, el seu bon cor, sembla que li va dir..."ja, prou".
Ens vam reunir al Casal Borja una colla d'amics. Anàvem arribant de diferents indrets, espontàniament, amb aquell silenci i aquells sentiments retinguts que omplen aquests moments.
I va ser enmig d'aquest dolor que vaig trobar-me amb aquest tresor: una simple vitrina amb uns quants llibres. La mirada va anar directament cap a un títol: "El espíritu de la letra", d'Antoni Blanch. Sempre la literatura em ve a trobar. I, aquella tarda silenciosa de diumenge, se'm va omplir de paraules.
Vaig comprar-me el llibre. I el vaig començar a llegir. Inconscientment, el que he buscat en els llibres, siguin novel·les, assaig, biografies...tant és, Antoni Blanch ho diu millor que jo:

"procurarnos un serio encuentro con nosotros mismos y con los demás y abrirnos simbólicamente a niveles muy elevados de realidad, verdaderamente estimulantes para el espíritu"  

I, com sempre, les situacions no passen perquè sí. Vaig començar el llibre. El llegia en el meu trajecte cap a la feina, al metro, on de tant en tant, em trobo per casualitat amb en Josep M.Rambla i gaudeixo d'uns moments d'intercanvi de vivències i conversa. Li vaig comentar que ja havia començat el llibre del seu cosí i, aleshores, em dóna la notícia: Antoni Blanch ens havia deixat feia dues setmanes.
No l'he conegut, però, per sort, gaudeixo del que ens diu acertadament a l'inici del llibre:

"La obra literaria podría  interpretarse com una especie de carta íntima entre dos personas que seguramente se desconocen"

I, aquest és el seu missatge. Aprendre que a cada llibre, se'm regala llum i sensibilitat. 

Biblioteca Castell de Peralada, 2013 (Foto:Marta Millà)



divendres, 21 de febrer del 2014

Literatura, Música i Vida

Una enamorada de la música i la literatura comença avui un nou bloc. M'agradaria aportar en aquest blog tot el que és vida...i Vida són les persones, la música, el terreny que dia a dia trepitgem , els malsons que ens ocupen i preocupen, la natura, els llibres que llegim i el menjar que saboregem, les estones amb amics i...sobretot, la pregària senzilla i modesta que un dia em van ensenyar.



Berlín, tardor 2012 (Foto:Marta Millà i Bruch)

Prullans, Nadal 2006 (Foto:Marta Millà i Bruch)