Filosofia de la proximitat: do i acollida

No és la primera vegada que em passa: descobrir un escriptor i ja no deixar-lo. És el que m'acaba de passar amb en Josep Maria Esquirol qui, a més a més, és professor de la meva estimada Universitat de Barcelona i, encara més, actualment, professor d'una neboda meva, a qui encoratjo fermament a seguir amb aquests estudis humanístics.

La seva filosofia és la filosofia de la proximitat. Per això, comença amb la fotografia escrita d'un dels millors moments que tots hem pogut viure: el gust d'estar davant una taula parada, amb una bona companyia -familiar o d'amistat-. Tant és el que mengem, la qüestió és...compartir el pa, com diu aquest filòsof.

"El plato en la mesa, el aceite y el pan. La mesa servida, la olla humeando y los vasos empañados por el vapor del caldo(...) nada sibarita ni sofisticado. Asociamos la imagen, sobretodo, con el cuidado que supone cocinar para los demás, la compañía, y el amparo casero. También, naturalmente, con el placer de comer. Y con la memoria de los "elementos". El aceite para aliñar evoca el olivo y la tierra firme donde se enraíza y el cielo luminoso hacia donde se eleva; el fruto maduro, los trabajos de recolección y el prensado de la almazara. También el pan nos descubre el cielo y la tierra, los vastos campos de trigo lindantes con el azul, pero enseguida nos lleva de nuevo hacia lo más primordial: los demás. El pan es lo que se comparte y los "compañeros", literalmente, los que comparten el mismo pan" (p.7)

M'agrada molt cuinar i sóc casolana de mena, així que, tant els moments viscuts en família davant la taula mentre compartim les vivències de cada dia com els dies especials que tenim convidats a taula, família o amics, són dies en què puc assaborir el que és la felicitat senzilla, sense necessitat de buscar res que no pugui oferir una taula, el menjar i la memòria agraïda dels elements dels quals en parla l'escriptor.

En Josep Maria Esquirol ens endinsa en conceptes com curar, embastar, l'empar, la casa i el llenguatge a través d'uns capítols plens d'imatges  que converteixen la lectura en una meditació que inquieta i fa aprofondir en allò que més ens configura com a persones, la plena vivència de la realitat i el present que ens acompanya.

El primer capítol ens explica la resistència. Penso que el títol és un encert. Qui no ha hagut de posar en pràcica aquesta "resistència íntima"?

"El mundo no nos lo pone fácil y, en general, todo cuesta. Nuestras intenciones y nuestros proyectos chocan a menudo con la resistencia que implica la realidad. (...) Sin embargo, también podemos usar la palabra resistencia para referirnos no tanto a las dificultades que el mundo pone a nuestras pretensiones como a la fortaleza que podemos tener y levantar ante los procesos de desintegración y de corrosión que provienen del entorno e incluso de nosotros mismos". (p. 10)

I, què vol dir amb l'adjectiu íntima? ens ho explica ben clar en aquest primer capítol: no expressa interior, sinó "central i nuclear": amic, plat a taula, casa...

Casa!!! què oportú ha estat rellegir, després de les notícies d'aquest estiu (i, ja tardor) sobre les riuades de gent que deixen casa seva, el que Josep Maria Esquirol ens aporta com a reflexió respecte aquest terme. Un capítol sencer dedicat al retorn a casa. Comença amb la imatge d'aquell nen o nena ,que tot jugant al "pilla-pilla", experimenta un gran plaer quan toca lloc segur i diu "Salvat!". Casa, retorn, do, acollida:


"La casa es la concavidad del cobijo, de la misma manera que el cuenco formado con las manos lo es del don. El tejado de la casa se parece a la figura de las manos juntas mirando hacia abajo; las palmas serían el techo. El cuenco se hace con las manos juntas hacia arriba. Con el cuenco se da y se ofrece; con el techo se guarda y se ampara" p. 45

Per acabar, en aquests moments de decisions i recerca de solucions humanitàries, la metafísica de l'ajuntament...

"Con la palabra poética se pone perfectamente de manifiesto que juntando, se ampara. Las palabras brotan del alma. Toda palabra con alma es consuelo" (p.176)



...definitivament, un llibre per a llegir-lo, rellegir-lo, meditar-lo i gaudir-lo. Una bona lectura d'un filòsof que no deixa indiferent amb les seves reflexions i poètiques imatges: siguem casa, siguem paraula, siguem acollida, empar i juntura; però, reclamem la veritat i el retorn a casa.

(Cabrera de Mar, 2015. Foto: Marta Millà)