"Cada uno de nosotros guarda en la memoria lugares cuyo recuerdo le hace mucho bien. Quien ha crecido entre los montes, o quien de niño se sentaba junto al arroyo a beber, o quien jugaba en una plaza de su barrio, cuando vuelve a esos lugares, se siente llamado a recuperar su propia identidad" (Encíclica Laudato si, S.S. Francisco)
Vaig llegir aquest fragment de l'Encíclica "Laudato si" del Papa Francesc mentre llegia aquest llibre de Charles Bertin i vaig pensar que era una al·lusió directe al tema del llibre: el record d'infantesa de Bertin es transforma en una lectura senzilla que t'agafa des del primer moment i que et transporta als moments d'infantesa que hom viu de petit amb els avis. Hi vaig pensar perquè tot gira al voltant d'un jardí on el protagonista hi passava els seus estius: el jardí dels seus avis. A través dels fulls del llibre i la seva descripció narrativa, va "recuperant la seva identitat". De fet, ens ho explica des d'una edat avançada, en un viatge per arribar al lloc que durant els estius, lluny dels seus pares i al costat de la seva àvia, va omplir-lo de felicitat i estimació.
La seva àvia...
Thérèse-Augustine...
la "petite dame"...
M'agrada la nota de la traductora pel que fa a l'expressió "petite dame". No existeix una traducció per aquesta denominació de l'àvia. Com diu Vanesa García, "abuelita" seria cursi i, si haig de ser sincera, tampoc el català "iaiona" expressa tot el que vol dir en francès "petite dame": reverència, respecte i carinyo. I, precisament, aquests trets i alguns altres són els que defineixen aquesta àvia que, a la seva edat, pot fer de la lectura un plaer compartit i esperat cada estiu amb el seu nét; les lectures i l'aprenentatge que no va poder fer quan li tocava, les gaudeix amb la il·lusió de les hores passades amb "el fill del seu fill", com ella ens diu. Lectures d'estiu que porten l'empremta i l'impuls del desig de tota una vida dedicada als altres; per tant, lectures assaborides i plenes de passió.
"El embrujo comenzaba desde la entrada del propio condominio, que estaba en una calle vecina de la chausée de Ghistelles: la verja se abría sobre un paseo flanqueado por elevados setos (...). Andando el tiempo, las enramadas habían trenzado pasarelas de follaje entre las arcadas (...). Fueron muchas las horas felices que pasé en aquel deambulatorio de vegetación" (p. 16-17)
La descripció nostàlgica i evocadora dels estius de Bertin fa que no puguis deixar de llegir sense pensar i recordar aquells llocs que en algun moment de la teva vida t'han fet sentir la felicitat.
Llegir en un jardí estimat, gaudir de la vida i l'estimació de l'àvia, el berenar i les excursions de l'estiu, records senzills...en definitiva, enaltir la infantesa sense un romanticisme exagerat és el que ens proposa l'escriptor belga Charles Bertin. Un plaer de lectura...
 |
| (Escola del Mar, Barcelona, 2015. Fotografia: Marta Millà) |
