M'hagués agradat assistir a la conversa que va tenir lloc a La Pedrera, ja fa un any, entre Jordi Llovet (excel·lent professor meu) i Alfred Brendel (admirat pianista). Per sort, aquest intèrpret, tot i haver deixat els escenaris l'any 2008, continua exercint com a transmissor del que ell diu que és casa seva: els llibres, la música i l'art. I, per aquest motiu, he pogut veure que estic davant, no només d'un gran pianista, sinó d'una persona que ha viscut la música des del més enllà de les cordes que vibren quan una tecla és tocada. El seu llibre, publicat per Acantilado, sorprèn en cada línia. Després d'haver realitzat els meus estudis de piano, anys en què vaig descobrir diferents maneres d'aprendre i ensenyar, arriba Brendel i em recorda que "les regles només existeixen per a ser qüestionades". Els dos últims anys dels meus estudis,vaig tenir la sort de tenir una professora que m'ho va transmetre i...vaig ser molt feliç! De la interpretació de l'estudi de Chopin, va dependre, no que prengués una decisió important, sinó que m'hi posés davant sense les normes establertes, sense prejudicis i és que:
"cada obra maestra, incluso cada frase, es en cierto modo un mundo nuevo."
Aquest món nou el vaig trobar i la interpretació davant el teclat em va ensenyar el que Alfred Brendel diu a l'entrada sobre la senzillesa i que ho ha après d'Einstein (un altre savi):
"todo debería hacerse de la manera más sencilla posible, pero no más simple. Una simplificación inadmisible es exactamente igual de deplorable que una complicación innecesaria. Esto es válido para todos los ámbitos de la vida" (p.118)
Brendel ens ofereix unes descripcions ben personals i genials: "ritardando", silenci, profunditat, practicar, diversitat, així com moltes altres, estan tractades de manera que es reconeix la quantitat d'hores que Alfred ha passat davant el piano. Fins i tot, la ironia hi té cabuda quan dedica una entrada a la "tos":
"Si no le queda a usted más remedio que toser, procure hacerlo en los pasajes suaves o en las pausas generales: conseguirá con toda seguridad la medalla al tosido" (p.130)
Amb el subtítol "Un llibre per als amants del piano", no podia faltar una entrada dedicada a l'amor. Una entrada a tenir en compte tots aquells, amateurs o professionals, que desitgem fer despertar el que ens diuen les partitures:
"El amor a las piezas que tocamos puede (e incluso debe) traspasar el marco de lo puramente estructural. El color, la calidez, la pasión, la belleza sensible convertirán en un ser vivo al objeto musical del amor" (p.14)
...entenc que Alfred Brendel consideri casa seva l'art, els llibres i la música.
