La il·lusió de les múltiples activitats dels meus fills durant aquest final de curs ha fet que no hagi pogut dedicar el temps que volia a parlar d'algun dels llibres que he llegit fins ara. Esdeveniments escolars, finals de futbol, assajos i festival de ballet, recollida de notes...en fi, és el que passa en aquestes dates, tot s'ajunta. M'agrada veure com ha passat un curs més i arribem cansats a un estiu que se'ns obre com a temporada de descans i de noves vivències familiars. Segurament, molt diferents a les viscudes durant el dia a dia del curs escolar.
Una recomanació de lectura per aquest estiu és el petit llibre: "Pamplona", de Víctor Hugo. M'ha fet reviure el meu curs viscut a Pamplona, ja fa uns
quants anys. Tinc grans records dels meu pas per aquella ciutat. Vaig
acabar-hi els meus estudis musicals (bé, això d'acabar és un dir...mai
s'acaba d'estudiar música i, per descomptat, això és una sort) i vaig
donar classes en una escola que ocupava un edifici que bé podria ser el
palauet que es troba Víctor Hugo en el seu passeig cap a la catedral.
"No me acuerdo en qué calle hay una puerta de palacio que me impresionó" (p.32)
La veritat és que la descripció que en fa, sembla realment la del Palacio de Ezpeleta del segle XVIII, seu actual del Conservatori de Música.
La Pamplona que ens descriu Víctor Hugo és molt diferent a la Pamplona actual: "Hacia las diez de la noche, la plaza se vacía y Pamplona se duerme (...)A media noche el silencio es completo" (p.53)
Actualment, no crec que Pamplona s'adormi a les 10 de la nit, però, el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest escrit de Víctor Hugo és, a banda de la fantàstica descripció detalladíssima de la catedral, la visió d'una manera de fer turisme que no va pas malament tenir-la en compte ara que estem a punt d'encetar el mes d'agost i molts estem a punt de fer les vacances. És aquesta mirada que fa que tot no sigui sempre el mateix:
"¿Qué es el mar? Una playa o una duna y una gran línea azul o verde muy antipática. ¿Qué es el Rin? Una corriente de agua, una roca y una ruina; luego más agua, otra roca y otra ruina (...) ¡Valientes imbéciles que no imaginan el papel inmenso que representan el detalle y el matiz" (p.23)
Que la novetat i la immediatesa no siguin la finalitat dels nostres viatges és una bona manera de fugir d'aquesta manera consumista de viatjar. Trobar el detall i el matís en cada objecte fa que pervisqui en el nostre record la memòria d' aquell moment desitjat i esperat. I és que el valor dels objectes és fonamental en el relat autobiogràfic de l'estada del francès a Pamplona. Els objectes ens retornen el nen i el jove que hem estat.
També la mirada ecològica s'afanya a fer-se present:
"Cada cosa en la naturaleza da al hombre el fruto que lleva, el bien que produce (...) Hay que civilizar también al hombre para la naturaleza. En este sentido está todo por hacer" (p.21)
I, avui, un segle i mig després, comprovem que és cert, que resta tot per fer.
 |
| Ruta del Císter, abril 2014 (foto: Marta Millà) |
També la mirada ecològica s'afanya a fer-se present:
"Cada cosa en la naturaleza da al hombre el fruto que lleva, el bien que produce (...) Hay que civilizar también al hombre para la naturaleza. En este sentido está todo por hacer" (p.21)
I, avui, un segle i mig després, comprovem que és cert, que resta tot per fer.
 |
| Ruta del Císter, abril 2014 (foto: Marta Millà) |
