"Music for a while"...música per sempre

 Sempre m'ha agradat saber quants anys han pogut coincidir  en la història del nostre món els músics i/o escriptors que admiro per una raó o altra. En aquest cas, i per situar-me, quan Henry Purcell va morir el 21 novembre de 1695, Johann Sebastian Bach, era un nen de deu anys que acabava de quedar orfe de pare i mare. 

M'agrada veure aquest fil que segueix la música i que no ens deixa...

Nosaltres, ja en el ben entrat segle XXI, podem gaudir de molt bones músiques: músiques per una estona...o per sempre.  I una d'elles és precisament la d'aquest compositor anglès. "Edipo rei", "Dido i Ennees", "La reina de les fades", són obres seves que ens han deixat peces tan estèticament belles que ens poden transportar cap a sentiments inefables. 

No sóc molt amant de les versions, però, en aquest cas, el disc que ha dirigit l'alemana Christina Pluhar, el trobo excepcional. Les veus de Philippe Jaroussky (contratenor), Dominique Visse (contratenor), Raquel Andueza (soprano) i Vincenzo Capezzuto (alt), fan que aquest disc sigui d'aquells que un tenia ganes d'escoltar feia temps. 

"El Lament de Dido", els dos fragments de l'"Oda a Santa Cecília" (patrona dels músics) i "Music for a while" d'"Edip, rei", entre altres magnífics moments escollits de diferents obres de Purcell, han estat interpretats de manera brillant juntament amb les improvisacions jazzístiques dels músics de "L'Arpeggiata". Tot plegat, música per a tenir en compte i escoltar-la. 

Em pregunto, però, i no he trobat resposta (potser algú m'ho sap dir) què hi fa la versió "Hallelujah" de Leonard Cohen com a Bonus Track en aquest disc. Recomano escoltar-la. Tot un plaer poder disfrutar d'aquest tema, al final de les improvisacions sobre temes de Henry Purcell.

I, com la vida de vegades té aquests cops d'efecte, aquest compositor anglès, precisament va morir la vigília de Santa Cecília (destinatària d'unes odes en què la interrelació música i paraula és francament brillant), ben jove (als 36 anys), però amb un llegat musical que el va convertir en el compositor anglès per excel·lència durant, no uns anys, sinó uns segles; podríem dir que fins l'arribada de Benjamin Britten, ja en ple segle XX. El fil...continua!

Olors i records/ Olores y recuerdos

Els records d'infància són els records que, per sempre, sigui per bé o per mal, ens quedaran. Els meus records crec que puc dir que són la base de la meva felicitat. Ser barcelonina és per a mi un fet que m'ha configurat com a persona. Sobretot, ciutadana de Gràcia i l'Eixample. Per això, ara que he rellegit aquest llibre, evocador d'històries mitjançant les olors, no puc deixar de recordar els meus primers anys al carrer Verdi...amb les olors de la vida: la bacallaneria de la Isabel, els llegums cuits de ca la Rosa i l'Antonio, la drogueria a tocar de la plaça de la Unificació (ara Revolució...), la papereria, l'escola amb el seu jardí i els seus arbres, el cinema Verdi (quan encara passaven dues pel·lícules), la casa de les meves amigues: l'Eva, la Núria i...com no, la meva pastisseria. Olor de crema cremada, de croissants al forn, de bunyols de Quaresma, de coca de Sant Joan, de bombons. Cada olor, un record, una estació, una persona, una estança. I és en aquest llibre on he pogut recuperar tota aquesta memòria, tan personal com la d'aquest escriptor francès: Philippe Claudel.

Vaig llegir "La néta dels senyor Linh" després d'una vivència extrema i, a continuació, "Ànimes grises". Aquest és el tercer llibre, diria que autobiogràfic d'una manera excepcional, que llegeixo d'aquest autor i no m'ha defraudat. Us proposo un recorregut biogràfic per les "vostres olors" després de la lectura d'"Aromas" (ed. Salamandra). Evocar el passat és un gran motiu per construir present i futur.

Provença 2013 (foto, Marta Millà)

Los recuerdos de infancia son los recuerdos que, para bien o para mal, nos quedarán para siempre. Mis recuerdos creo que puedo afirmar que son la base de mi felicidad. Ser barcelonesa es para mi un hecho que me ha configurado como persona. Sobretodo, ciudadana de Gràcia i el Eixample. Por eso, ahora que he releído este libro, evocador de historias mediante los olores, no puedo dejar de recordar mis primeros años en la calle Verdi...con los olores de la vida: la bacallanería de Isabel, las legumbres cocidas de "ca la Rosa i l'Antonio", la droguería cerca de la plaza de la Unificació (ahora Revolució...), la papelería, la escuela con su jardín y sus árboles, el cine Verdi (cuando aún ponían dos películas), la casa de mis amigas: Eva, Núria y...¡cómo no!, mi pastelería. Olor de "crema cremada", de croissants al horno, de buñuelos de Cuaresma, de coca de San Juan, de bombones. Cada olor, un recuerdo, una estación, una persona, una estancia. Y es en este libro donde he podido recuperar toda esta memoria, tan personal com la de este escritor francés: Philippe Claudel.

Leí "La nieta del señor Linh" después de una vivencia extrema y, a continuación, "Almas grises". Éste es el tercer libro, diría que autobiográfico de una manera excepcional, que leo de este autor y no me ha defraudado. Os propongo un recorrido autobiográfico a través de "vuestros olores" después de la lectura de "Aromas" (ed. Salamandra). Evocar el pasado es un gran motivo para construir presente y futuro.

ROMA I BACH...

Un passeig per Roma...

 Via Cola di Rienzo, Lungotevere, Ponte Margherita, Piazza del Popolo,  Via del Babuino, Piazza di Spagna, Via Sistina, Via Crispi, Via degli Artisti, Via Ludovisi, Via Veneto...i Via Sicilia.

Aquest és el camí que la protagonista d'aquest magnífic llibre, escrit per l' alemany Friedrich Christian Delius, recorre quan surt el vespre d'un dissabte de gener d'una casa tutelada  per assistir a un concert a l'Església luterana de Roma.
Amb 21 anys i embarassada de vuit mesos, anhela sentir la veu del seu estimat que ha estat enviat a l'Àfrica en missió de guerra. I l'anhel se li fa realitat en les notes greus del violoncel: "de nuevo con el chelo que penetraba en lo más hondo del alma, entonces le anegaron las lágrimas".

Les cent nou pàgines d'aquest llibre, no ens parlen d'un viatge, ens descriuen un passeig per la sempre lluminosa Roma, que no passa només per uns carrers, sinó que ens endinsa cap a sentiments expressats amb la més sublim  tendresa cap a un fill que ha de néixer i un pare que és lluny i a prop, alhora.

I tot aquest camí acompanyada per la il·lusió de poder arribar a l'Església  i escoltar Bach en un dels pocs concerts interpretats durant la guerra a la Ciutat Eterna:

"y se asombró ante el milagro de que Johann Sebastian Bach, con una sola cantata y doscientos años después de su época, comprendiera y expresara y mitigara ofreciendo consuelo el sentir de una mujer de veintiún años, embarazada y sola, desplazada desde el Báltico hasta el Mediterráneo, en estado de buena esperanza en medio de una temible guerra".

Recomano aquest llibre a tots aquells que estimen la música i estimen perdre's pels carrers de les ciutats...

Un paseo por Roma...

 Via Cola di Rienzo, Lungotevere, Ponte Margherita, Piazza del Popolo,  Via del Babuino, Piazza di Spagna, Via Sistina, Via Crispi, Via degli Artisti, Via Ludovisi, Via Veneto...i Via Sicilia.

Este es el camino que recorre la protagonista de este magnífico libro, escrito por el alemán Friedrich Christian Delius, cuando sale al atardecer de un sábado de enero de la casa tutelada donde vive para asistir a un concierto que va a tener lugar en la iglesia luterana de Roma.

Con 21 años y embarazada de ocho meses, desea oir la voz de su amado que ha sido enviado a África en misión de guerra.Y este deseo se convierte en realidad desde las notas graves del violoncelo: "de nuevo con el chelo que penetraba en lo más hondo del alma, entonces le anegaron las lágrimas".

Las ciento nueve páginas de este libro no nos hablan de un viaje sino que nos describen un paseo por la siempre luminosa Roma. Paseo que no pasa sólo por sus calles, sino que interioriza sentimientos expresados desde la más sublime ternura hacia un hijo que tiene que nacer y un padre que está lejos y cerca, a la vez.

Y todo este camino acompañada por la ilusión de poder llegar a la Iglesia y poder escuchar Bach, en uno de los pocos conciertos interpretados durante la guerra en la Ciudad Eterna:

"y se asombró ante el milagro de que Johann Sebastian Bach, con una sola cantata y doscientos años después de su época, comprendiera y expresara y mitigara ofreciendo consuelo el sentir de una mujer de veintiún años, embarazada y sola, desplazada desde el Báltico hasta el Mediterráneo, en estado de buena esperanza en medio de una temible guerra".

Recomiendo este libro a todos aquellos que aman la música y les apasiona perderse por las calles de las ciudades...

Universitat de Dret, Múrcia (foto, Marta Millà)